Les teories matemàtiques del Doctor Dohmado Sonkuatra 

El Doctor ens ha avisat: alguna cosa TORNARÀ A PASSAR.

No pot precisar el que, però enumera diferents FESTES (Fenòmens Estadístics Susceptibles de Tornar a Esdevenir Sistemàticament) que auguren nous i enigmàtics esdeveniments.

Per la importància dels fets i perquè tothom intenti ajudar a desxifrar les teories del doctor, en propers missatges anirem publicant extractes del llibre.

FESTES núm. 4/4599.639BX (Fenòmens Estadístics Susceptibles de Tornar a Esdevenir Sistemàticament)

Dades computades i confirmades:


Després de desxifrar l’ON i el QUAN, semblava que havíem tocat fons. No sorgien noves línies d’investigació, els membres de l’equip passaven hores i hores veient ininterrompudament capítols de Bob Esponja.

Mentre jo seguia TREBALLANT (per si algú d’alguna casa reial llegeix aquest article li aclareixo el vocable: TREBALLAR: Emprar-se física o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc. Treballar de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal. Treballar al camp. Treballar vuit hores al dia.), com a matemàtic sabia que els problemes irresolubles no existeixen ja que si no tinguessin solució, no serien problemes.

La quantitat de dades a processar eren moltes, però no podia defallir, ja que, com va demostrar el col·lega escocès James Gregory, una suma d’infinits termes pot tenir un resultat finit (això em dóna esperança, ja que la infinita estupidesa humana, segons James Gregory, pot tenir fi).

A la sala de relax de la universitat m’assec a descansar una mica en una incòmoda butaca, davant una flamant pantalla de televisió nova de … moooooooltes polzades. De sobte una idea em ve a la ment, estic a vuit metres de la pantalla. Si arribat un moment, llanço una pedra tractant de donar a la pantalla, què passarà? La pedra, per arribar a l’objectiu, ha de recórrer abans la primera meitat de la distància que la separa d’ell, és a dir, els primers quatre metres, i trigarà un temps a fer-ho. Un cop arribi a estar a quatre metres de la pantalla, haurà de recórrer els quatre metres que li queden, i per això ha de recórrer primer la meitat d’aquesta distància. Però quan estigui a dos metres de la pantalla, trigarà temps a recórrer el primer metre, i després el primer mig metre restant, i després el primer quart de metre … D’aquesta manera, la pedra mai arribarà a la pantalla. Utilitzant aquest raonament, de forma anàloga la pedra mai arribarà a sortir de la meva mà.

Ho vaig provar, ara a la sala de relax escoltem la ràdio, però va valer la pena, vaig trobar una nova resposta, la resposta al que passarà.

La pedra mai arribarà a sortir de la meva mà, sempre hi serà, sempre ha estat aquí. Després de processar totes les imatges del bell efeb Paquirrin els hi aplico una complicada tècnica d’interpolació bipolar pseudocubica per posteritzar els píxels extrems i obtinc una nova i reveladora imatge. La resposta al QUE PASSARÀ.

Ja tenim totes les respostes:

Tal i com va dir Johnny Weissmüller AAAAAHAHAHAHAHAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA !!!

Dr. Dohmado Sonkuatra