Sortida Muntanyenca 25 d’octubre de 2008. La Crònica

Riiiiiinnnggggg sona el despertador a les 8 del matí i tothom fora del llit, cares adormides però il•lusionades de pensar en la jornada que teníem per davant… una excursió a la muntanya!!!Un cop les motxilles plenes i les botes posades ens anem trobant a la porta de la nostra escola, poc a poc moltes cares conegudes i algunes de noves que miràvem amb sorpresa la quantitat de gent que s’anava aplegant

En Jordi reparteix un magnífic planell indicatiu del trajecte en cotxe, propi del millor copilot de Rallies (“…sortida B23 dreta tancada cap a Rubí..rassss..”) amb el que tots trobem el destí de trobada sense problemes, e iniciem el camí a peu.

Amb moltes ganes de menjar-nos la muntanya comencem a caminar, i ens trobem acompanyants pel camí: una aranya, un bolet menut, uns guardes forestals (deu nos guard de comparar-los amb un bolet o una aranya) que ens avisa de que hi ha caçadors per la zona i que vigilem de no sortir dels camins, alguna que altra caiguda d’algun menut, algun “no vull caminar més”, ciclistes, cavalls i fins i tot una moto de muntanya que va deixar bocabadat a més d’un.

Les butxaques s’anaven omplint de gla, flors i pinyes per portar dilluns al cole; una parada tècnica en una bifurcació del camí, divisió en dos grups, i retrobada uns minuts abans d’arribar en un tres i no res a l’Ermita de Santa Eulàlia de Madrona. Fi de la etapa per el grup dels menuts que ens quedem petant la xerradeta, fent un mos, passejant o jugant., mentre els grans aventurers s’endinsen en la muntanya.

I passa una estona, i dos…. i tres i comencem a tenir gana i els que han pujat al cim no tornen… comencem a parar taula a picar una mica … els petits mengen i finalment arriben triomfants la resta de l’expedició, i ens recompensem tots amb el merescut dinar (caramb!! quin èxit entre els menuts el de la carmanyola gegant de macarrons de la Sandra …i jo ni tastar-los amb la pinta que tenien ..sniff).

Un bon àpat, cafè inclòs… tot un luxe, seguit d’una estoneta de descans per als papes i mames, mentre entre els menuts ja sense distinció d`edat ni condició muntanyenca, els hi va sorgint de manera espontània i natural els jocs, els de sempre (l’aranya peluda, pica paret, pedra-paper-tisora…) i aquells mes innovadors inventats per l`ocasió.

I arriba l’hora del joc de l’orientació amb les fantàstiques explicacions del Martí, sobre el magnetisme de la terra, el de les brúixoles i l’orientació a la muntanya, captant l’atenció de grans i menuts, que segueixen tot seguit les indicacions de cada una de les 8 pistes (40 passes al nord…35 a l’ oest…) com si d’un planell del tresor es tractés però no dels pirates del Carib als mars del sud, sinó dels muntanyencs del Pere IV al parc de Collserola.

Finalment tothom va trobar les 8 parts del planell del tresor, que configuraven els municipis de Collserola, comprovant també amb una transparència la situació del parc natural. Premi final: Confecció per cada nen i nena d’una brúixola amb una agulla i un suro, i la magnetització del conjunt.

Felicitats als organitzadors per aquesta proposta tan creativa i didàctica,i fins la propera conservarem, com tots, la brúixola a casa dins d’un recipient amb aigua indicant-nos el nord (quantes passes i en quina direcció serà el pròxim destí?…).