Foto: Sofia Alonso


Hi havien dubtes davant del complicat panorama climatològic, però … les enormes ganes de calçar-nos les botes i trepitjar muntanya ens van poder a tots. Som-hi doncs ! pugem a l’ autocar i només engegar ja escoltem la primera ´cançó del CD de muntanya …on anem … a la muntanya !
Enfilem cap a la Catalunya Central i en una hora arribem a Castellcir, origen de la nostra travessia, en mig d’ una boira que segons els entesos ens guarirà de la pluja, de moment. Esmorzem per agafar forces, i després mentre el mestre Ribera ens explica l’ història del castell, només els pares i mares l’ escoltem (adults que som !) perquè la mainada ja corre cap baix. Amb un ritme molt fluid baixem a la vall, des d’ on guaitem ja el castell. Anem avançant pel pla, … i comença a plovisquejar. La cosa es va posant negre, i just a la meitat del camí la pluja passa a ser força insistent. És el moment de fer una assemblea i decidir que fem. Votació i per poc ! el grup assenyat guanya i tots assumim la decisió de fer mitja volta i tornar al poble. Comença a ploure de debò i sortosament un bon home que passava amb furgoneta s’ ofereix al rescat. Quina súper aventura per la mainada ! tots van dins la furgona acompanyats per la Lluïsa i la Sofia que fan de comparsa. La resta reprenem la marxa a corre cuita perquè l’ aiguat és considerable. Finalment uns més xops que d’ altres ens retrobem al bar del poble, que molt hospitalàriament (visca la proximitat popular!) ens acull. Disposem les taules, trèiem les carmanyoles, la casa ens posa el vi i els porrons, i tots plegats podem gaudir de l’ àpat esperat. Cafès, cigalons i sobretot molt bon rotllo ! Encabat fotografia de rigor a la plaça i cap a l’ autocar. La tornada tranqui-la i relaxada … i per cert ja fa molta estona que ha deixat de ploure, així que qui sap si haguéssim seguit, l’ història hauria sigut diferent, però el que compte es que ens varem adaptar a les circumstàncies i ho varem passar de conya !!!!Salut i muntanya! Fins la propera !

Xavi García