Això és alta muntanya: acaronant Montserrat!

Un dia radiant -cosa no molt habitual aquest hivern–; un grup no gaire gran (deu adults i nou nenes i nens); una muntanya màgica, amb un cert aroma a sagrat; un equip de fotògrafs de primera –en Lluís Jaumejuan, la Raquel García i en Guillem Jaumejuan–; un recorregut laberíntic, ple de sorpreses i d’aventura; i sobretot, un grup de gent del Pere IV amb ganes de fer muntanya, fer colla i passar-s’ho bé.

Anem-hi!

Gairebé acaronant un tros de muntanya, vam anar caminant mentre al costat nostre s’alçava l’espectacle meravellós de les agulles de Montserrat, que s’aixequen capritxoses en formes i contrastos, sobresortint de la terra i posant aquella empremta tant característica de la terra catalana.

Van ser set hores caminant. Amunt i avall, gairebé sense aturar-nos. Contemplant aquella natura que en alguns moments es presentava salvatge, selvàtica. Contemplant l’esforç dels grups d’escaladors que, pam a pam, intentaven fer-se seva la muntanya.

Set hores en les que no va faltar de res: una que altra indecisió a l’hora de trobar el camí, i ¡vinga!, torna enrere, puja, baixa, “no us preocupeu, no estem perduts, ja trobarem el camí”. I cada vegada el trobàvem.

Tampoc no va faltar una via ferrada –potser la primera del grup de muntanya!–, on provar les habilitats en l’escalada d’una paret. No va faltar tampoc –per primer cop també– la visita a un refugi equipat. Lloc per al descans i la conversa.

I tampoc no van faltar molts i molts camins estrets, plens de pinxos –tots vam acabar amb alguna esgarrapada–, precipicis, fites i més fites… Fins arribar al Coll del Príncep…

Allí, davant d’una monumental agulla, vam dinar i gaudir del sol i d’un bon Merlot del Penedès!

Ningú no s’atreveix a dir quants kilòmetres vam arribar a fer. No cal saber-ho. Allò important és que vam gaudir d’aquella llum esplèndida que avisa que està a punt d’arribar la primavera, que junts vam viure una altra gran aventura a la muntanya i, cosa molt destacable, que al final no vam necessitar fer servir els frontals!

Salut i muntanya!

Olga Cubides Martínez