Sona el despertador a les 07h30. No, no és dia laborable, és dissabte i tenim excursió. Però, no s’haurà anul•lat ? El divendres ha estat plovent i molt, fins bastant tard, però l’home del temps ha previst sol i cel clar per a tot el dissabte. Persiana amunt i efectivament, cel clar.
Arribem al punt de trobada amb uns 10 minuts de retard i cap cotxe aparcat en doble fila. Ningú enlloc. S’haurà anul•lat? Ja han fet via ? No, a l’instant veiem arribar un parell de cotxes més i com sempre, els impagables organitzadors amb el planell amb la ruta.
Avui som poquets. Potser la pluja o el fred ha espantat a més d’un.
Recorrem els 100 quilòmetres, gairebé clavats, que ens separen del destí, passant per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Anoia fins arribar a Bellprat (Comarca de l’Anoia), un petit municipi de 92 habitants (el 18è més petit dels 946 de Catalunya), situat a 653 metres sobre el nivell del mar.
Esmorzar per agafar forces i comença el camí cap al Castell de Queralt. 15 grans, 13 petits i un expert guia autòcton de quatre potes, coneixedor de la zona, que s’apunta al grup, marca el ritme i ens acompanyarà tot el camí.
Creuem el poble i prenem un tram de camí asfaltat, fins que trobem el rètol del GR-7.2 Després de creuar un rierol, comença el camí de pujada, primer prop de prats i conreus i després endinsats en un bosc de pins on el rastre de les ventades es fa evident en els arbres tombats.
Després d’hora i mitja de suau ascens, arribem a la reconstruïda ermita romànica de Sant Jaume de Queralt, des d’on agafem l’últim tram, que ens porta fins el turó on es troben les restes del Castell de Queralt. A dalt, a 851 metres el vent bufa fort i el dia serè ens permet gaudir d’una panoràmica excel•lent de Montserrat, el Pirineu i el Cadí, de l’Anoia i de la Conca de Barberà.
Baixem fins a l’ermita on dinem, resguardats del vent. Després de dinar l’organització ha preparat, com sempre, una activitat pels petits, que aquesta vegada ocupa també als grans. En aquest cas es tracta de construir un cap de drac, per a cada nen, que ens transporta a l’època medieval. Quina bona feina han fet els qui ho han preparat Fins a l’últim detall ! A més a més i, a to també amb l’entorn, han preparat una endevinalla amb els escuts heràldics dels llinatges de totes les famílies presents. Es tractava de reconèixer el corresponent a cadascú. Impossible sense fer trampa!
Acabada la feina, foto de grup i tranquil camí de tornada per un sender alternatiu al de l’anada.
A quarts de sis arribem als cotxes, contents pel fantàstic dia compartit i pel que s’han divertit els nens.
Un cop més, agrair al Grup d’Excursions la seva dedicació i imaginació.
AMUNT PERE IV
Família Pujols-Montori