zoo_cronica
-Mama, mama! està plovent?
-No filla, no. Avui no plou, pots preparar-te per anar al zoo!
Per fi el senyor del temps ens va permetre el gran luxe de portar als nostres petits a disfrutar d’ un dia més que agradable al Zoològic de Barcelona. Probablement més d’ un i d’ una varem estar pendents de si plouria o no el diumenge, desitjant no haver d’ anul•lar per segona vegada consecutiva la sortida al nostre itinerari desitjat.
Les deu del matí. Un grup de pares, mares i alumnes ens trobem a la porta de l’ escola. Estem tots?; estem tots; doncs som-hi !. I envoltats de somriures i cançons dels nostres “peques” ens dirigim a la parada del tramvia Pere IV, amb el que ens varem desplaçar fins a la porta del Zoo.
Un cop dintre i organitzada ja la ruta ,varem iniciar el recorregut del que seria un dia molt especial…Per si algú es perd, a la una en la plaça dels dofins!
Els micos varen ser el nostre primer contacte amb el món animal, desprès les foques, els flamencs, les tortugues gegants, els hipopòtams, les girafes, els elefants…Bèsties i més bèsties!, i això sense deixar de banda l’excitació dels nostres pitufos davant de tal espectacle. Però, i nosaltres els papis? És curiós com el fet de visitar depèn de quins llocs et fa retornar a l’ infància i provoca en el nostre interior una sensació d’ il•lusió molt agradable que en molts moments ens fa sentir-nos com nens.
Alguns vam agafar el trenet del Zoo el qual ens va fer una ruta molt divertida per tot el zoo i a més a més ens va permetre deixar descansar una mica als nostres peus.
I després…nens, a dinar! mentres uns omplíem una mica l’estomac per recuperar forces, d’altres feien cua per poder veure l’actuació dels dofins. Així doncs ens ajuntem finalment tot el grup per veure l’espectacle. Feia goig veure a tots els nens i nenes juntets asseguts picant de mans impacients per veure als dofins saltar i nedar.
I desprès ….nens, a dinar! Segon torn, els que no havien omplert la panxa abans els hi tocava omplir-la ara, mentre d’altres jugàvem al parc i ens tornàvem bojos intentant trobar als nostres fills entre tants nens. Sort que les samarretes taronges del cole els feien destacar!.
Desprès del moment lúdic ens vam dirigir a la Granja on vam trobar-nos amb animals més propers a nosaltres: ovelles, rucs, cavalls porcs…I pels més atrevits, passejada amb poni! I foto, per suposat!
Ja són vora de les sis, potser que fem un pensament i comencem a recollir. Mentre els nens i nenes arreplegaven amb tota la resta de galetes i xocolata que quedaven, els papis i les mamis ens miràvem i xiuxiuejàvem baixet, encara que una mica avergonyits al reconèixer: estic destrossada!.
Comencem la retirada. Ens dirigim cap al tramvia el qual ens portarà de tornada a casa. Només seure alguns ja van tancar els ulls i no els van tornar a obrir fins a l’ endemà. D’altres felicitàvem a la Sandra per la seva gran organització i dedicació que ens va permetre gaudir d’un dia divertidíssim amb els nostres fills.
Gràcies per un dia tant bestial!!

Merche Martínez