Meritxell Giralt durant la xerrada (Foto: Sofia Alonso)

El passat dimecres 3 de març va visitar la nostra escola la Meritxell Giralt, mestra d’educació especial i d’educació infantil, educadora de massatge infantil i psicomotricista educativa i terapèutica, presidenta de l’associació Illa Blanca per a l’atenció psicoterapèutica a infants i adolescents que viuen situacions de pèrdua significativa; escriptora i il•lustradora de diversos llibres pedagògics i contes infantils (el més recent Que te ocurre mamá?). El motiu ha estat oferir-nos una xerrada de com avançar en un procés de dol i la forma d’entendre i acompanyar els nostres fills.

Va basar la xerrada amb els dubtes o preguntes més freqüents que com a professional es troba en les persones que estan patint un procés de dol. Puntualitzant que en la nostra cultura s’assimila la mort a una pèrdua (no és així en totes les cultures) i en tota pèrdua hi ha un procés d’acceptació el qual passa per diverses etapes. És a l’edat de 4 a 5 anys on els nens comencen a plantejar-se el tema de la mort. Per explicar aquest procés d’acceptació ha utilitzat el símbol de la papallona, ja que defineix el procés d’una persona des de que s’engendra fins que mor.

1- En els primers dies, després de la mort d’una persona estimada, estem en un estat de xoc, de negació del que ha passat, és la FASE DE L’OU. Estem tancats vers la realitat que ens envolta.
2- L’ou es trenca i entrem en una fase de ràbia on la impotència, la por, la incomprensió, l’ansietat… s’alternen i marquen el nostre estat d’ànim, ens hem convertit en una LARVA que s’arrossega i com les larves, que són cegues, som incapaços de veure el que hi ha al nostre voltant. Aquesta fase de desequilibri s’ha d’anar acceptant a poc a poc i el millor és la sinceritat davant el nen, no passa res que el nostre fill ens vegi plorar en alguna ocasió “ningú pot entendre res que no hagi vist”.
3- La ràbia dóna pas a la tristesa o depressió; hi ha una pèrdua d’interès, visió negativa, no es té gana, hi ha alteració en el son, culpabilitat, bloqueig emocional. La larva s’ha convertit en CUC que es va tancant en sí mateix.
4- El cuc es converteix en CAPOLL, és la negació amb ell mateix i el període de negociació. Tenim la necessitat de trobar un espai on trobar-nos i reconèixer, de buidar i expressar, de trobar raons pròpies, de conscienciació i a mida que negociem més es comença a veure la llum.
5- És el moment en què ha de sortir la CRISÀLIDE, li costa molt de desplegar les seves ales i començar a volar. És el moment de l’acceptació, comencem a obrir-nos cap al món i volem parlar, tenir una percepció positiva, deixar-nos anar, responsabilitzar-nos, reconèixer errors per millorar.
6- L’ultima fase és la integració. Aquest fet que no volíem ni desitjàvem ens ha fet créixer com a persones; podem parlar i recordar en pau. La crisàlide per fi s’ha convertit en PAPALLONA.

Aquestes són les fases naturals a totes les situacions de pèrdues (no tan sols de la vida, potser de salut, una malaltia…); i són les mateixes tant pels adults com pels infants; el problema està quant ens encallem en algunes de les fases i no som capaços d’avançar, no s’ha de tenir por a demanar ajuda per poder arribar a l’acceptació final.

És molt important saber tractar el tema de la mort de forma clara i sincera davant d’un nen, sense tabús, buscant l’espai i el moment. És per això la importància del ritual de comiat; som nosaltres els pares qui més coneixem els nostres fills i podem optar per la forma més adient a l’hora de dir adéu a la persona estimada; des d’assistir a la cerimònia de comiat o, en un moment de més intimitat, fer el nostre propi comiat (enlairar un globus cap al cel, un vaixell de paper amb algun missatge….); si deixem buits els nens omplen aquests buits de coses errònies.

Davant les preguntes més freqüents dels nostres fills hem de ser clars i contundents sota els següents conceptes bàsics:

1-Tots els éssers moren? Tothom es mor. UNIVERSALITAT.
2-Es pot tornar a la vida una vegada mort? No. IRREVERSIBILITAT.
3-Quan un es mor, el cos ja no funciona? No funciona. NO FUNCIONALITAT.
4-Per què morim? Sempre hi ha una causa: malaltia, accident… CAUSALITAT.
5-És la mort un final? El que hi ha després de la mort depèn de les creences de cada família, un recurs és preguntar al nostre fill que creu ell, però en tot cas hi ha una CONTINUITAT NO CORPO.

La Meritxell ens ha ofert un altre símil per poder explicar millor a un infant la mort d’una persona estimada. S’ha posat un GUANT i ens ha demostrat com aquell guant podia tocar, acariciar, agafar…, un dia aquell guant es trenca perquè es fa vell o perquè ens l’enganxem… i a sota hi ha la mà que pot seguir tocant, acariciant, agafant. És a dir, el guant és el cos i la mà són els sentiments; el cos se’n va però els sentiments vers aquella persona queden per sempre.

Per acabar, la Meritxell ens va llegir un fragment del conte El Petit Príncep, quan el petit príncep i l’aviador s’han d’acomiadar i li explica que “l’essencial és invisible als ulls”.

Agraïm a la Meritxell perquè a través de la seva experiència i de la seva capacitat de comunicació ha tractat aquest tema d’una forma franca i directa.

Escola de pares

Descarrega el resum el PDF:
www.jmmarch.net/ampa/DOL.pdf