Aquí teniu tots els relats rebuts pel concurs!
EL SOL SURT A DIARI
Anys després les paraules d’ aquell professor van marcar un abans i un després sens dubte, sense adonar-se, va posar nom a un sentiment, fins el moment, indescriptible per mi.
Des de ben petita sempre he sentit el neguit de compartir el que tenia amb qui més ho necessitava, petits gestos, que a mi em feien molt feliç i estic segura que a l’ altra persona també.
Aquell any feia 3r. de primària i des de principis de curs seia al costat de la Sara, recordo que sempre em demanava el llapis, la goma, els rotus, l’hi deixava encantada. La Sara tenia molt mala memòria, cada dia es deixava l’ estoig a casa, jo portava un d’ aquells de dos pisos amb cremallera m’ encantava era una petita joia per mi, cada matí per inèrcia el posava al mig de la taula.
Als pocs dies vaig veure que la mala memòria de la Sara anava “in crescendo” també es deixava l’esmorzar. Aquella tarda quan la meva mare em va venir a buscar, no parava de preguntar-me si em passava alguna cosa, si em trobava be, deia que feia carona i estava massa callada cosa rara en mi. Li vaig dir que estava una mica preocupada per la Sara, últimament tenia molt mala memòria, cada dia es deixava l’ estoig i l’ esmorzar a casa. La meva mare va posar aquella cara de…”a veure com t’ho explico”, però no va fer falta, automàticament li vaig dir, mama pot ser no té? Pot ser els seus pares no han tingut temps de anar a comprar-l’hi? Però i l’ esmorzar?
Llavors em va explicar que per desgràcia, a vegades, no tots els nens tenien les coses més necessàries. Em vaig sentir trista per la Sara i quan vam arribar a casa corrents vaig anar a la meva habitació a buscar la meva guardiola, la cara de la meva mare va ser un poema. L’ hi vaig demanar, sis plau, que m’ acompanyes a la papereria de la cantonada a comprar un estoig de dos pisos amb cremallera com el meu, jo estava estalviant per uns patins però allò podia esperar… no va fer falta donar més explicacions, la meva mare em va fer un petó i em va dir, no perdis mai aquest esperit solidari carinyo.
Esperit solidari? No entenia res! Fins aquell dia, anys després escoltant les paraules d’ aquell profe, intentava explicar el significat de la paraula “Solidari”, ens va dir, que recordéssim aquesta paraula com que el sol surt a diari per tothom, tothom té dret que el sol surti cada dia i en aquell moment em va venir al cap la meva companya Sara i el seu estoig de dos pisos amb cremallera… aquell dia el sol va sortir per la Sara, n’ estic convençuda! La seva cara es va omplir de felicitat quan es va trobar aquell estoig a la taula amb una nota que deia “Per la Sara de la teva amiga invisible”.
SOM-HI PERE IV!!!! CONTINUEM SENT SOLIDARIS!!!!
La solidaritat és una paraula difícil de definir, peró és molt fácil d’entendre el seu significat a partir d’exemples, i sabeu quin és un bon exemple de solidaritat, la nostra escola, mireu, tenim:
Professors i monitors que són solidaris compartint els seus coneixements i valors per preparar als seus alumnes a desenvolupar-se dintre d’un futur incert.
Padrins que són solidaris amb els seus fillols aportant-lis la seva experiència dins de l’escola i la seva protecció.
Pares i mares que són solidaris amb el seu temps i ja sigui participant a través d’una comissió, com a delegats o bé, a partir d’un simple missatge de whats app on es demani ajuda, per participar a la classe, per llegir un conte o per muntar una obra de teatre surten correns per poder-hi estar.
I tot aixó, per què? Doncs és molt simple, tots busquem el mateix, un petit i simple gest solidari dels nostres nens i nenes, com és un sonriure o una abraçada, però que per nosaltres és enorme i ens omple d’il·lusió i felicitat.
