EDITAT: 04/03/2009
Afegim noves fotos que ens ha fet arribar Manel Balseiro, gràcies !

rasosbloc

Foto: Mariano Fernández


Desprès de parlar amb el Sr. Temps i recomanar-nos la sortida per aquest cap de setmana, la neu ens esperava. Neu dura i mig congelada, semblava com si s’estesi resistint al sol per esperar-nos.

Els preparatius començaven el dia anterior, roba d’esquí, pantalons i botes, però com elements indispensables trineus i raquetes, tot ven preparat per aprofitar fins l’últim raig de sol que existís.

Aviat obrir el dia, la il•lusió per trepitjar el teixit blanc despertar d’hora els nostres essers mes estimats, res podria amb les ganes de compartir un dia amb els companys de classe.

Autocars i cotxes plens de benzina sortien de Barcelona camí de la muntanya, muntanya que ens faria compartir un cim, una passejada i un energètic dinar que ens donaria força per poder suportar les continues pujades i baixades amb els trineus.
Tot just arribar, les expedicions es preparaven deixant entre veure els seus objectius, gaudir d’un dia de neu, dels nostres fills, aprofitar l’ocasió per educar, compartir, respectar i gaudir de la natura, conjuntament amb les persones que ens envolten. Dues races compartien entorns immillorables, els Nord Face i els Quechua que miraven com fer gaudir els protagonistes del dia, els nens. Inicialment la marea Pere IV avançava però aviat les diferents correts d’aire separen els grups, depenen de l´ objectiu sense adonar-se’n que l’important és poder mirar el present i el futur mantenint uns valors que ja identifiquen una escola. Així doncs el silenci de la muntanya es va veure estabornit per crits, corregudes i somriures, el soroll de la marea Pere IV, trencar la tranquil•litat dels arbres que suportant un sobre pes blanc, deixant veure el seu color verd ple d’oxigen.

Aviat les estovalles van pintar de color el teixit blanc, el dinar deixava entre veure el cansament dels nens, la preparació pel moment culminant estava apunt d’arribar, els trineus rugien a boxes com si d’un formula 1 es tractes, algun que altre servia com a llit improvisat per fer una becaina d´ algun nen superat pel cansament, però ràpidament els mes atrevits començaren a relliscar per petites baixades que ens envoltaven i així varem arribar al millor moment de la sortida. De sobta boles de neu creuades impacten en esquenes i cames, el fred fa que no es pogués parar quiet, els formula 1 rellisquent per les rampes on nens i pares gaudiren de la velocitat i del perill. Nens intrèpids no s’ho pensen, una vegada i una altre sota la mirada somrient dels seus pares, canviant d’imatge en el moment que el nen s’estimba, però “no passa res” tornem a repetir fins que varen marxar.

El president de la pista, SR. Ninot de Neu, fet amb estima per pares i fills mira com cada vegada se li perdia la por a la muntanya i les caigudes començaren a augmentar.

La tarda s’acostava i el fred augmentava, els mes previsors agafen l’autocar i els altres lentament desfilen, el cansament ja s’havia apoderat de tothom i va arribar l’hora de tornar.

Una vegada passat el dia, nomes ens queden paraules per agrair als organitzadors la feina feta i recordar que la força que te el Pere IV va ser fruit de la unió de tots: PARES, MESTRES I NENS. Seguim aquest camí ara mes que mai.

AMUNT PERE IV.

Pd:
Afegim noves imatges que ens fa arribar Mariano Fernández (gràcies !),
Les fotos: www.pbase.com/ampa/09rasos