Vaig arribar fa deu anys a Barcelona,

aterrant al Poblenou.

Esquivant la xemeneia,

vaig entrar amb molta trempera,

a una escola com cal.

Molt aviat vaig reconèixer ,

que aquest era un barri lluitador.

Amb un passat de gent obrera,

amb moltes associacions al darrera.

Una cosa us diré:

–      Seguiu amb l’esperit combatiu.

No hi ha barri més trempat que el del Lloro del 36,

aquest que sempre engalanat,

balla per tots els costats.

–      Gegants Bernat i  Maria i tota la Colla del Drac,

Diables i timbalers,

bona feina la que heu fet!

Aquest és un lloc meravellós,

per passar tota una dècada.

Asseguro que tornaré,

I un regal us portaré.

No hi ha astres, déus ni mags,

que ens puguin aturar.

Amb la vostra gent farem,

un paradís amb molt jovent.

Petits, mitjans i grans!

seguiu l’ordre de qui us parla,

I amb les ganes que hi poseu,

aconseguireu  tot el que vulgueu.

 

No més retallades,

ni d’educació, ni sanitàries.

Més escoles i Instituts

i més cuidar del patrimoni,

Deu ni do, quin rebombori!

 

Tots plegats barrejarem,

les nostres diferents procedències,

i amb això aconseguirem,

una penya més potent.

 

Ja no més assentaments,

dret a viure amb dignitat.

Cuidar de la vostra gent gran,

fent-li molts balls i casals.

Jo no entenc de paradisos,

però sí de gelats i de pastissos,

i per això us recomano,

ballar amb força i tenir gresca,

que és l’únic que queda d’aquesta festa.

Ara que torno al meu planeta,

després d’un decenni aquí:

–      vull dir-vos aquesta nit,

que no hi ha barri més bonic,

que el Poblenou de Barcelona.

I com diu un foraster:

POBLENOVINS/NES , SOU MOLT BONA GENT