Som nous, novells al Pere IV? Potser si! Ens han enredat a venir en una “excursió” a prop de Sant Celoni.
Nou del matí, diumenge, lleganyes als ulls… no hi ha ningú, ens han pres el pèl. Però no!!!! Amb menys de cinc minuts ja érem vint: dos germans de Selva de Mar, un expert i llarg fotògraf, un trio de culers, un entusiasta guia, una gran botànica i una família perica (evidentment tots ells amb fills i filles ben educats, guapos, sans i amb ganes de relacionar-se de la manera més tranquil•la possible).
Canvi de plans, no serà una excursió, serà una gimcana!!! El nostre expert guia i un xiquet de Selva de Mar van anar la setmana passada per La Vall d’Olzinelles (Montnegre) a preparar una sèrie de proves per realitzar aquest cap de setmana, van tenir feina. Com a mínim vam comptar trenta arbres posats al mig del camí per dificultar la nostra eficàcia a l’hora de realitzar les esmentades proves, tot un detall!!!
En definitiva, proves a realitzar pel matí:
– Trobar un pou de glaç.
– Passar tres o quatre rius per troncs escanyolits sense sucar el peu.
– Esquivar constantment bassals plens de fang.
– Fer guerres de neu amb els nostres fills (una mare s’hi va llicenciar).
– Construir cabanes.
– Calcular l’edat d’alguns arbres comptant els anells del seu tronc (val a dir que podíem fer servir els nostres instruments per mesurar amb precisió).
– Mesurar el diàmetre i l’alçada d’algun roure gegant que vam trobar.

I aquí és on va arribar l’hora del dinar o també anomenat l’hora del canvi de cromos: que si jo tinc olives, que si et sobra una mica de truita, que si vinillo, que si ens “jalem” els filipinos dels nens ara que no ens veuen… Per cert, ens van parlar d’una mare que no va poder venir i que fa uns llibrets que estan de conya, així que des d’aquí fem una crida per provar-los, o això o quedem a la porta de l’escola amb els tuperware.
I per fi van arribar els minuts de descans per a tothom, o per a quasi tothom; el nostre fantàstic guia i el seu equip de col•laboradors van tornar a motivar a la mainada tot realitzant un emocionant joc del mocador, amb el seu corresponent repartiment de premis, llaminadures a dojo!!!! Mentrestant els mòbils treien fum ja que a Barna s’havien quedat algunes mares i, evidentment, patien desconsoladament per l’estat dels seus fills.

I ara si, la tornada! Breu, composta de tres úniques proves, però no menys importants:
– Encertar el guanyador del gran premi de F1 que s’estava fent en aquell precís moment i que, per la distància, no podíem veure en directe.
– Comptar les ovelles que un pagès va portar a un prat per un mòdic preu (aquí va ser fonamental l’ajut de dos espontanis que van saltar al camp).
– Fer una baixada cronometrada des del cim fins als cotxes en un temps rècord ( la veritat és que n’hi havia dos que no arribaven al Barça).

Fi de la gimcana i moltes ganes de saber el resultat. L’equip de l’organització ja ens va informar que, per problemes de logística, els resultats serien publicats al cap de dos dies al nostre estimat bloc.

La veritat és que, després d’anar una mica a l’expectativa envers aquesta excursió-gimcana-grand prix a la muntanya dels invents, podem afirmar que hem passat un dia fabulós, que ens ha coincidit amb l’arribada de la primavera pel que fa al temps i que ens hem sentit molt ben rebuts. Per tant, volíem agrair a l’organització la feina feta i convidem a altres pares i mares a que s’apuntin a activitats tant gratificants com aquesta.
Moltes gràcies, família Puig Pàmies.
Amunt Pere IV!!!!

P.D.: res d’això redactat s’ajusta a la realitat.