Benvolgudes famílies, us fem arribar les notes que es van prendre a la xerrada del passat 4 de desembre, sobre videojocs amb Soledad Bertran i Hector Garcia:
Primer els ponents donen el torn de paraula a les famílies presents a la xerrada, perquè exposin perquè havien vingut a la xerrada i que esperaven de la mateixa.
Es posa en comú la preocupació per diverses casuístiques, com per exemple:
- El temps dedicat als videojocs i com planificar les estones de joc.
- Obsessió pels videojocs, addiccions.
- Falta d’interès per altres activitats.
- Canvis en les relacions familiars i en la conducta dels infants.
- Cal que els pares sàpiguen com funcionen els videojocs?
- Quines són les edats recomanades per cada tipus de joc, quines qualificacions existeixen?
- Poden generar violència?
Quines eines disposem per arreglar les problemàtiques exposades:
- Regular el temps de joc, posar uns límits als nens. Ells no s’autoregulen, cal que un adult els acompanyi i posi aquests límits. Encara que s’enfadin i hi hagi moments de conflicte les primeres ocasions. Si cal, negociar aquestes estones de joc.
- Cal ajudar als nens a conèixer els límits de joc, els hem d’ajudar a desconnectar de la sessió de videojocs, cal ajudar-los a veure quan hi ha el fi. Els videojocs són molts demandants mentalment, i cal acompanyar-los a conèixer els límits i tancar les estones de joc (una mica amb l’analogia de quan no es volen marxar del parc perquè s’ho estan passant molt bé, però cal tornar a casa).
- És important que qui pren les decisions a la família són els adults, i si es decideix fer activitats no relacionades amb els videjocs cal seguir les pautes que estableixen els adults. Cal restablir la figura d’autoritat de l’adult.
- Conèixer i interessar-se pels jocs als quals juga el nen, intentar establir converses amb ells, no cal que els pares juguin amb ells, però xerrar i potser estar alhora en el mateix lloc on juguen amb ells, permet entendre millor les situacions que viuen.
- Les classificacions pels jocs estan regulades pel sistema PEGI (Pan European Game Information), que indica les edats mínimes recomanades per cada joc, i quin tipus de contingut no apropiat tenen. Aquest sistema de classificació té unes icones que indiquen el seu funcionament, es pot veure tota la informació al respecte en aquesta web – http://www.aevi.org.es/documentacion/el-codigo-pegi/
- Va molt bé també, informar els nens de què signifiquen aquestes etiquetes, i el perquè no són apropiats per la seva edat.
- El joc (no només amb videojocs), és una funció important de l’aprenentatge dels nens, doncs estimula la creativitat, la imaginació, la percepció sensorial, el sentiment d’autocompliment i la superació d’un mateix dins d’un entorn controlat.
- Els videojocs no provoquen violència en un infant que no tingui una situació prèvia o predisposició. És a dir, no generen violència si no n’hi ha. Cal tenir en compte que els nens han fet jocs tota la vida de matar (des de indis i vaquers, a jocs de guerra, o policies i lladres, etc.)Els videojocs poden ser un mecanisme de defensa i escapament de la frustració molt útil.
Es pot dir que la pauta fonamental per gestionar els videojocs amb els nens, és ajudar-los amb autoritat en la regulació dels temps de joc i aconseguir que sigui una activitat més de les que fan, sense que sigui un motiu d’angoixa, sinó un moment de relaxament i de gaudir del plaer del joc. Sense oblidar que no és una tasca fàcil, i requereix superar alguns moments de frustració.
També tenim un article preparat per Karina Piluso, membre de la comissió de Temps de Trobades i Biblioteca, molt més detallat pel que fa als conceptes exposats a la xerrada, amb molta més informació i moltes referències per si voleu saber més del tema i explorar-ho encara més.
Article Karina Videojocs
