montserrat

Jornada plena de singularitats.
Unes proves de taekwondo (태권도; 跆拳道) i una sèrie d’aniversaris i altres actes va delmar el nombre de participants.
Hi havia 6 criatures -L’Helena, l’Alba, en Guillem, l’Ivan la Rita i l’Adriana – amb 6 familiars, un per cap. Per tan, cap parella i, a més, tota la canalla era de 2on de Primària.
D’altra banda, la poca gent i la llunyania del transport públic va fer que, per primer cop, anéssim al punt de sortida amb vehicles privats. Es va perdre tota la comunitat que es guanya amb un transport col•lectiu.
I, a més, vam fer cua per veure la Moreneta i vam veure la Santa Cova. A veure quan entrem a una Sinagoga o a una Mesquita. S’admeten propostes!

 

Sortim a les 9 tocades i en un moment arribem a Collbató. Petit municipi al peu de la Serralada del Montseny.
A mesura que avancem amb els vehicles, veiem la Serralada ennuvolada però amb sectors on hi toca el sol. A causa del color clar de la seva pedra, semblava ben bé que estigués nevat.

Aparquem al centre de Collbató. Anem per un dels seus petits carrers i, de cop, gairebé sense veure-ho ens veiem pujant molt verticalment.
Grimpant per la drecera de Fra Galí i per la de Graus. Aquesta pujada directe i sense gaires matisos ens situa en el Camí Vell de Collbató al Monestir, des d’on veiem una àmplia vista de la comarca de Baix Llobregat. En el punt d’arribada en aquest camí, ens saluda una enorme estelada pintada a la paret i que ja es veia des del mateix Collbató.
Aprofitem l’ocasió per fer-nos directament la fotografia del grup.

A partir d’aquest moment anem en direcció a Sant Miquel. Continua la pujada, però més matisada. La vista és espectacular. Sempre amb l’atmosfera sobre nostre i la vista a la dreta ben clara i ampla. Només un cop ens trobem a l’obaga i un petit bassal és finament gelat, senyal de temperatures molt baixes a la nit.

Les peguntes de si falta molt s’esbiaixen de seguida quan arribem a Sant Miquel, punt màxim d’alçada. Pocs metres més enllà comencem a canviar l’orientació i davant nostre, clara i majestuosament veiem La Mola de Sant Llorenç del Munt, anem caminant i allà baix els Pirineus orientals nevats, amb el cim ben clar del Puigmal.

A sota ja veiem el Monestir, una ampla pista ens hi porta en un moment.
Decidim entrar al Monestir i la majoria ho fem, només en Pere Pi es queda fora però la resta entrem a dins i pugem a veure la Moreneta, la talla romànica està allà ben protegida.
En acabat, entrem a la pastisseria del monestir i en sortim amb coques, mató, carquinyolis i altres dolços. Ben preparats, doncs, anem a dinar.
Plats ben comuns i tradicionals de la muntanya… però la sorpresa és la del turró de rovell cremat d’en Pere. Fantàstica alquímia dolça d’origen familiar, fantàstic pastisser -qui no recorda els seus panellets per les festes de la castanyada?-.
Abans de continuar, alguns fem un cigaló, altres unes herbetes i uns altres uns làctics amb cacau. Tornem a abrigar-nos i comencem el retorn.
Potser més llarg del que pensàvem, ens porta per la Santa Cova on veiem diferents mostres d’arquitectes i escultors que evoquen els últims moments de Jesús.

A partir d’aquí, continuem pel fantàstic camí de les Feixades que ens transporta com si estiguéssim planejant. En aquest cas, caient per l’esquerra i parets impressionants a la dreta.

les hores avancen i la claror es difumina. Ja veiem Collbató i de seguida arribem a les Coves de Salnitre. La canalla està cansada i decidim no entrar a les coves, ja que la visita és d’una hora. Tot i això ens permeten veure l’espectacular entrada, anomenada la Catedral.
Sortim i de seguida encenem els frontals i les lots que il•luminen el curt camí que ens porta als vehicles. Son les 6 de la tarda.

Una excursió molt completa, amb gran treball muscular de les cames i glutis, i amb un altre pel cap, no sé també si de sentiment espiritual.

Una visió aèria i externa d’aquesta curiosa formació de conglomerat. Una serralada bonica i misteriosa. És la nostra segona pujada a Montserrat, després de la que vam fer a Sant jeroni el 19 de gener passat.

Fins la propera companyes i companys!

Salut i Muntanya!

Marc Ribera