pluja_mont

Doncs si, aquest cap de setmana vam ser uns quants els “novatos” que ens vam afegir al grup d’excursions i que vam pagar la novatada amb una bona remullada.

Desprès d’escoltar més que mai les previsions meteorològiques del dissabte i de posar espelmes a no ser quants sants, els organitzadors encara no sabien que fer. Anul•lem, no anul•lem….i és que la muntanya els atreu tant!! Total que divendres nit,quarts de dotze, encara no havien pres la decisió final, trucades, sms, mails, converses, dilemes …però teníem un 10% d’esperances. Semblava que el dia aixecaria bo, però cap a migdia vindrien les pluges i el mal temps.
Així que la nit de divendres els organitzadors només van dormir amb un ull i amb l’altre es van quedar connectats al meteocat i on line amb el Sr temps. Des de les 7 del matí del dissabte, tothom estava tecnològicament connectat amb els organitzadors, amb el temps, amb el metocat i fins i tot amb divinitats superiors…..i SI, DECIDIM ANAR-HI!!!
Fem la sortida escalonada i anem arribant en petits grups al monestir, fins que ens reunim tots i finalment pugem al funicular de Sant Joan, exclusiu per al grup PERE IV, amb les motxilles carregades com mai, roba d’abric, roba d’estiu, capelines, “xubasqueros”….les nostres esquenes ho van patir.
I sí, ja al Pla de les Taràntules comencem a caminar i a gaudir del paisatge tan meravellós i sobretot del cel tan clar i sense ni un núvol. Caminada d’un hora amb petits grups on els novatos havien d’aprendre a regular l’esforç per poder arribar al final. Els més petits, ole, ole!, van aguantar (gràcies als caramels màgics) fins al final. En arribar a l’Ermita de Sant Jeroni, parada, menjar, descansar poca estona, petem la xerrada i el grup masculí marxa cap al cim de Sant Jeroni (15’ més) a veure les vistes espectaculars. Després hi puja el sector femení per comprovar que la cortina de pluja s’estava apropant a nosaltres i per adonar-se que no cal anar a la disco per lligar (noies, oi que m’enteneu?).
Total que amb l’entrepà a mitges i sense descansar, decidim avançar-nos a la pluja, però ella córrer més que nosaltres i ens va agafar de ple, fins i tot vam tenir una mica de granissada. Ara, us hem de dir que la baixada va ser “salvese quien pueda!!” i tots vam treure forces de tot arreu i vam fer la tornada amb quasi 45’ (els primers). Tota una aventura!!
Baixem amb el funicular i anem a fer la foto de grup i com que la pluja “no nos moverá”, decidim entrar a visitar la verge de Montserrat coincidint amb la santa misa. I desprès seguim la gresca amb cervesetes, cafés, bocates, galetes al bar per seguir comentant la jugada i recuperar calor i forces.

Resumint, que ja ens hem enrotllat prou, l’excursió que més costa prendre decisions, l’excursió on s’estrenen diverses famílies de novatos, ens fa un sol radiant, es posa núvol, plou, cau pedra, queda neu a les vores del camí i acabem donant gràcies a la Verge.
En 2 paraules una “EXPERIÈNCIA RELIGIOSA” mai més ben dit.

Així que animeu-vos, és divertit.
Amunt PERE IV!
Família González Benet (P3)