espa
Un cap de setmana més ens vàrem aixecar amb ganes d’aprofitar aquests primers dies de sol; aquesta vegada valia la pena treure hores de son per donar-les a la natura… ens anàvem d’excursió a la muntanya.!!!

Ja havíem deixat preparades les coses la nit anterior; només calia vestir-se, calçar-se i carregar el menjar i el vi. De seguida ens veuríem amb els companys a l’escola per anar tots junts a les Guilleries; alguns van tenir més sort que altres amb les corbes fins a arribar a Vilanova de Sau …. Allà ens va sorprendre una mica el fred matinal, però de seguida el sol va començar a escalfar i l’esmorzar va fer la resta per a que tots enfiléssim amb ganes les primeres rampes de l’escalada.

La pujada va ser molt entretinguda i els nens s’ho van passar d’allò més bé caminant per les pedres i sortejant les branques; fins i tot la Mònica i el Gerard van pujar gairebé sols i no gaire més tard que la resta (ja no dic res de la Jana i l’Àlex que ens van deixar a tots bocabadats amb la seva empenta). Durant la pujada el silenci del bosc s’alternava amb els crits i el riure de grans i petits.

Finalment part de l’expedició es va quedar en el “camp base” a una explanada plena d’herba, jugant amb les pinyes o fent una cabana de troncs, i la resta (gairebé tots els nens) van fer el cim des d’ on van poder veure les muntanyes (ben verdes i retallades) i el pantà amb el seu campanar mig enfonsat

Després… el dinar. Hi havia gana, així que tots vàrem agrair l’esforç fet el dia anterior davant els fogons. Alguns van tenir més sort que altres i van fer la migdiada però els nens tenien “corda” i de seguida van començar a jugar amb el que tenien al voltant (imaginació al poder, sense gaires complicacions). Finalment, va arribar l’activitat per a tots els nens, amb un pirata “de secà” (això si, molt ben plantat amb barret i espasa) que els anava fent presoners.

No ho volíem fer, però va arribar l’hora de marxar (s’estava tan bé allà). La baixada va ser encara més divertida; vàrem anar per una altra ruta, encara més entretinguda i tots varem gaudir fent d’Indiana Jones, passant entre arbres que feien de cova i rierols d’aigua fresca.

En arribar al punt de sortida, tots estàvem cansats… tots menys els nens, que es van posar a jugar al parc que hi havia vora els cotxes aparcats, així que ja us podeu imaginar la imatge: els pares asseguts o estirats a l’herba i els nens com si comencessin en aquell moment el dia, a veure qui corria més.

Gràcies a tots (en especial a l’organització) per fer d’aquest dia un record molt especial d’inici de la primavera

Mar Domingo.
Lea fotos a: www.pbase.com/ampa/09guilleries