“He entrat al Pere IV amb molta il·lusió i moltes ganes, i m’ha agradat, sobretot, el seu alumnat, que m’ha acollit molt obertament

david-Beltran-1024x678

 

“Hi ha un primer objectiu que em té obsessionat des del mateix moment que vaig trepitjar el Pere IV: treballar la confiança que, sense cap dubte, ha de permetre una veritable tasca educativa entre família i escola”.

1.     Quina ha estat la teva experiència professional prèvia a la direcció del Pere IV?

La meva trajectòria en el món de l’Educació és àmplia, i he exercit molts dels papers de “l’auca d’una Escola”. He fet de tutor d’Educació Infantil, Tutor d’Educació Primària, de Coordinador de Cicle, de Coordinador d’Informàtica i he treballat dins i fora de l’escola, és a dir, he realitzat tasques d’assessor tècnic docent al Departament d’Ensenyament durant dos periodes, de 2 i 3 anys, en diversos moments de la meva vida professional. Una de les darreres experiències realitzades, i que m’ha reportat grans satisfaccions professionals, ha estat el meu treball durant 6 anys dins la direcció d’un centre públic del districte de l’Eixample… Tota una aventura educativa!!

2.     Què és el que més t’ha agradat de l’escola?

Els que em coneixen saben que sempre parlo de “la difícil, però apassionant, tasca d’EDUCAR”. Dirigir una escola és complex, perquè són moltes les variables que es posen en joc un dia qualsevol.

He entrat al Pere IV amb molta il·lusió i moltes ganes, i m’ha agradat, sobretot, el seu alumnat, que m’ha acollit molt obertament, i a qui trobo molt motivat davant qualsevol activitat al centre, molt engrescat a viure intensament allò que passa a l’escola, amb moltes ganes de voler passar-s’ho bé i gaudir, tot aprenent.

M’han agradat també els recursos tècnics dels que disposa el centre i que permeten fer de l’Educació una aventura diària a poc que ens hi posem.

3. Quins són els objectius de la direcció de l’escola més a curt plaç?

Hi ha un primer objectiu que em té obsessionat des del mateix moment que vaig trepitjar el Pere IV: treballar la confiança que, sense cap dubte, ha de permetre una veritable tasca educativa entre família i escola. Ho sé, pot semblar que és un discurs ja sabut, però cal  recordar-lo de tant en tant. Cal tenir en compte que si la família, primer agent educador, no va de la mà de l’escola, complement a l’Educació que es dóna des de casa, les possibilitats de triomfar es veuen molt reduïdes. Per tant, primer objectiu, confiança en l’equip directiu i equip de mestres.
A continuació, un altre objectiu important està sent fer una mirada als aspectes reeixits que té l’escola, que són molts, per continuar-los i millorar-los, si escau i  fer una aposta per  optimitzar aquells que, ara per ara,  tenen un cert marge de millora.

4.     Quins són els objectius a llarg plaç?

Justament posaria aquí els  aspectes amb els que he acabat la qüestió nterior. Cal millorar aquells aspectes de metodologia i d’organització del centre que ens separen del que constitueix una veritable Educació, aquella que prepara el nostre alumnat, els vostres fills i filles, per allò que és cabdal: ser uns adults responsables, compromesos i crítics. Més enllà d’incorporar molts o pocs coneixements, cosa no poc important, cal treballar competències que preparin els nens i nenes per afrontar els reptes de la societat de futur. Aquesta és una tasca que no es pot incorporar d’un dia per a l’altre, sinó que cal creure-hi.

5.     Com es porta la relació amb el centre de secundària que els correspòn als alumnes de l’escola?

Recordeu que els dos centres de Secundària que marquen la nostra “continuïtat” natural, són l’INS 4 CANTONS i l’INS FRONT MARÍTIM. La relació amb ambdòs és bona, tot i que cal afavorir un treball d’apropar els lligams que ens uneixen per tal de poder establir veritables línies pedagògiques i metodològiques entre tots, tenint en compte i respectant, això sí, les nostres peculiaritats, allò que ens defineix com a centre i que marca la nostra singularitat i projecte propi.

6.Quins són els principals problemes amb els que es troben els nens d’avui dia?

No vull parlar de problemes, sinó de reptes als que s’han d’enfrontar i que passen per saber comprendre i creure que la tasca que fan a la seva escola és una feina útil, que els prepara per al futur. També és cert que, per tal que ells ho percebin així, nosaltres, els docents, els hem d’oferir espais i moments a les aules que toquin més la realitat del que passa al seu entorn, al seu país, al món…

Un altre repte important és el mateix que ens envaeix als adults… Volem tot ràpid i ja… No tenim una mica de paciència, “llegim” ràpid i malament, sense adquirir una veritable competència lectora. Volem tot acompanyat de molts estímuls externs, i això fa que ens costi veure allò essencial…

Una lectura plaent, un diàleg interessant, escoltar un adult o un company també EDUCA i no s’ha de veure ni viure com una “pèrdua de temps”.

7.     Si haguessis de donar uns consells educatius als pares, en poques paraules, què ens diries?

Més que consells jo us animaria  a caminar conjuntament per aquesta via que compartim vosaltres, família, i nosaltres, escola. La pàgina web del Pere IV, que vol fer un pas endavant en l’apropament d’ambdues realitats, té una secció dedicada a aquesta qüestió (“escola i família, educació compartida“). Si afavorim aquest nexe d’unió entre uns i altres aconseguirem un projecte educatiu més ric i millor per als vostres fills i filles, una Educació de més qualitat i més autèntica.

8.     Quins son els grans reptes dins el món educatiu?

Jo penso que tots els grans reptes del que pugui parlar passen  indubtablement per un eix comú:  l’assoliment d’una “Educació real”, que prepari, com deia abans, per a la societat del segle XXI en la qual els nostres nens i nenes viuran plenament, una societat que avança sense fre en el terreny tecnològic i on no se sap cap a on aniran les perspectives laborals. Molts d’ells treballaran en professions que avui en dia ni es coneixen. La missió de l’escola és, per tant, preparar-los per aquesta nova realitat, tan canviant i dinàmica.

I, d’altra banda, un gran repte és crear individus que mirin amb ulls compromesos i crítics, capaços de reaccionar davant les situacions injustes i que sàpiguen aportar un plus de solidaritat i empatia en aquest món tan marcat per la competitivitat i l’individualisme.