portada_resu_capdevila
Dijous passat en Carles Capdevila, amb clau d’humor, ens va aportar fortes dosis pragmàtiques d’educació als nombrosos pares que varem poder gaudir de la seva companyia. Quasi ens va fer sentir a casa seva: els seus fills, la seva dona, el seu “farmacèutic”, la seva sogra, els seus pares, els seus “animals”, les seves no relacions… Està clar que ell posa “els cinc sentits” en l’educació dels seus fills. Per aquest pare/filòsof/periodista l’educació es resumeix en “aconseguir que s’espavilin els fills fins que ja veus que ho has aconseguit, i després ho has de frenar”. Cal que posem molta voluntat i empatia per a enfrontar-nos a cadascuna d’aquestes personetes i conèixer-les. “Quan coneixes a la personeta, t’adaptes i has d’anar equilibrant”.

Sentit comú, amb criteri. Hem de tenir interioritzat el rol de pare. Cal que eduquem persones amb una visió global, que puguin desitjar, NO TENIR tot. Els hem d’educar en la tolerància a la frustració.

Sentit del ridícul. T’ajuda a no obsessionar-te. L’obsessió per fer-ho bé de vegades ens fa fer tonteries. Cal acceptar l’exempció i assumir que no ho farem perfecte. Potser hem de recuperar tradició, “els nostres pares no ho van fer tan malament”. Podem confondre’ns si els volem caure bé, hem d’assumir el rol.

Sentit del deure. És el principal. Estem obligats a educar, no és opcional. ARA EM TOCA AIXÒ gaudint del que tenim, no pensant en el que ens estem perdent. “Gaudim de les alegries que ens donen els fills”. “Si nosaltres els donem autonomia els nostres fills responen amb responsabilitat.” Els nens han d’aprendre a resoldre els seus conflictes, saber quines conseqüències té fer les coses malament.

Sentit moral. Eduquem en valors. Però és difícil que facin res que no vegin. Sobretot no enganyem als nostres fills. Els riscos, la mort… són reals; eduquem-los en això perquè quan s’hi trobin tinguin criteri.

Sentit de l’humor. Aquest és bàsic. Als nens els ajuda molt que el pare sigui coherent. Hi ha coses que no mereixen una explicació, i no és que no ens equivoquem però és important que els nostres fills s’adaptin al pare que els hi ha tocat. Espontaneïtat, ironia, confiança…

Així doncs donem-los eines als petits perquè es desenvolupin, espavilem-los i frenem-los quan són adolescents.

Tinguem una actitud positiva. Conjuguem l’humor amb la moral. Gaudim mentre eduquem i farem persones felices. “AIXÒ QUE TENIM ENTRE MANS ESTÀ BÉ”.

Gràcies Carles!

Escola de Pares.
Mª Jesús Jiménez (Chus)

Fotos: www.pbase.com/ampa/09capdevila