cronica2110


Dissabte 17.10.09 a les 8:15h quedem a l’estació de metro del Poble Nou.
Bé no tots alguns arriben una mica més tard, a les 8:35 exactament. Després de revisar que no ens deixem a ningú i fer l’obligat recompte (el fa en Marc amb una precisió mil•limètrica) resulta que som 22 humans entre grans i petits, el èxit ja està assegurat per tal afluència de intrèpids excursionistes.
Agafem el metro fins a Plaça Urquinaona i fem un transbord exterior a la RENFE de Plaça Catalunya, comprem dues targetes amb 10 viatges cada una més dos bitllets individuals, algú no té disponible però be, això no és important. Baixem a la andana 1 i després d’un moments d’incertesa agafem el tren direcció Vic no el de la Tour de Querol, bàsicament perquè no para al Figaró que és el nostre destí on no haguéssim arribat mai si hi haguéssim pujat.
Al tren gaudim de precioses vistes primer del cinturó de Barcelona i després del Vallès oriental. Mentre, esmorzem els nostres fantàstics entrepans i els nens estan tranquil•lament assentats al seus llocs i sense fer soroll (es nota que van al PERE IV).
Arribem al nostre destí cap a les 10:30 aprox., allà ens trobem amb uns nous companys que ja ens esperen, i enfilem pel costat de les vies fins a un bonic camí, que s’endinsa cap el bosc amb una lleugera pujada. Els nens es posen al davant i fan relleus per ser el primer. Cada 5 minuts hi un canvi, però ràpidament ens adonem que amb el nombre que són tardaran 1 hora a fer tota la volta, així que ho baixem a 3 minuts, en Xavi fa de jutge del temps i ordena els canvis.
Arribem a la Bauma, el nens hi pugen i fem fotos i més fotos i finalment … unes fotos més.
Seguim el camí fins al salt d’aigua que resulta ser impressionant, els nens tiren pedres i es mullen.
A partir d’aquest punt el camí comença a pujar bastant, arribem en una mena de mirador amb una vista impressionant. Seguim pujant ….parem a menjar uns quants fruits ‘sexs’ i patés del ‘Decartron’, ara bé la pujada més dura amb un desnivell d’uns 400 metres. Algun del petits comença a queixar-se però aguanten bé i acaben arribant a dalt després d’esforçar-se molt.

FELICITATS HEU ARRIBAT!

Vistes impressionats,precipici impressionat tothom quiet que no caigui cap menut.

Ens desplacem a un prat proper propietat d’un pagès desconegut i dinem el menú del dia Truita de patates i croquetes son les 14:30h. Per beure podem triar entre dos tipus de vins, una varietat del nord del Poble Nou amb regust final de truita de patates servit amb porro de vidre, o bé, una altra variat del sud amb intens sabor de cuir servit en bota. El cert és que es va acabar, tot i les observacions dels paladars més fins.

Desprès de reposar una hora trenta minuts i els nens haver destrossat les bales de palla que el pagès tant li havien costat de recollir, iniciem el descens vertical cap a l’estació de tren d’Aiguafreda. Baixem per un corriol amb un desnivell del 30% també anomenat la ruta dels gambusins. Els que no porten pneumàtics de terra derrapen i baixen de cul i els altres … també.
A les 18:10h arribem a l’estació de la RENFE de Sant Marti de Centelles on ocupem el bar i prenem uns refrigeris. els més esportistes no satisfets amb els 8km de camí practiquen uns minuts més de barra fixa.
A les 18:25 pugem al tren per dirigir-nos cap a la Cuitat Comptal.
Els nens tornen a portar-se meravella, uns quants llegeixen l’enciclopèdia Catalana que duien a la motxilla altres es decanten pel Tirant lo Blanc, son tant aplicats! Llàstima que són destorbats pel ‘Pikas’ que els convida a passar a la cabina del tren (que és com la d’un avió però amb menys botons innecessaris), hi entren de tres en tres i toquen el clàxon.
Cap a les 19:30 arribem a Plaça Catalunya desfem el transbord que havíem fet al matí però caminant endavant i finalment arribem al Poble Nou satisfets de la nostra gran jornada.

Salutacions

C.Meya