Hola Compis, ja han passat uns dies de la darrera excursió però necessitàvem un temps per pair aquesta nova experiència i poder-la expressar ens aquestes quatre lletres…

Dissabte 26 de Març 9:00 del matí tots davant del cole, bé uns mes puntuals que altres. Per nosaltres es la primera vegada i em sembla que pagarem la “novatada” : 11 Km!!!!! Uffff el petit no sabem com acabarà !!!! es cansa anant al Mercadona…..

Vinga tots als cotxes que comença l’aventura, uns per la nacional, altres per l’autopista uns més aviat i d’altres més tard però tots varem arribar al petit poble de Tavèrnoles.

Allà al punt de sortida uns menjaven bocata per agafar forces altres jugaven a futbol i paradeta improvisada de venda de samarretes (una L una XL… venga guapa que me las quitan de las manos……) Bé una vegada tots equipats amb les samarretes dels Xafafarigoles varem començar la pujada.

El temps era fenomenal l’entorn preciós varem veure cavalls, vaques i d’altres animalons…

els nens s’ho passant d’allò mes bé els pares xarrant i sempre l’ombra de l’home armari (adjuntem fotos com a prova de la seva assistència …)

I caminant caminant ens ho hem guanyat ha arribat l’hora de dinar, carmanyoles en mà i tots a “jalar”fins i tot algú ha pensat en la bota de vi….. sorprèn la gent lo preparada que va: termos de cafè, bombonets, galetetes i demès frivolité i tot emmarcat en unes precioses vistes (estem a prop dels 800m).

Vinga no hi ha temps per la migdiada encara queda una mica per fer el cim i amb les piles carregades en un tres i no res varem arribar al mirador del Salt de la Minyona.

Vistes privilegiades: per un cantó el pantà i Vilanova de Sau, les Guilleries i cap a la dreta el Montseny i per l’altre cantó la Plana de Vic.

Fem la foto de rigor i cap a vall i falta gent !!!!

La baixada molt mes senzilla que la pujada i això que portem uns quants km a les sabates…

arribem al punt d’inici sobre les sis de la tarda un breu comiat i cap a casa. No em sortit de Tavèrnoles que els petits ja estan dormint al cotxe.

El dia ha passat volant, gràcies per deixar-nos compartir aquest dia segur que repetirem.!!!

  1. aquell nen que es cansava anant al super de torn (si volen propaganda que paguin…) en els seus somnis continua caminant i caminat i el millor es que ho fa somrient deu ser “L’esperit del Pere iv”.

Família Guarque Sánchez.